Fem teatre

Hola, taxonaires!

Avui us proposem una activitat que sovint fem a la biblioteca de l'escola i que ara, si voleu, podreu fer des de casa. Estem parlant de les dramatitzacions que tant us agrada fer. 

Aprofitant que s'acosta Sant Jordi, us convidem a preparar aquest diàleg amb l'ajuda d'algún membre de la vostra família (perquè són dos personatges). Segur que mare, o el pare, algún germà o germana, inclús l'àvia estaran encantats d'ajudar-vos. Quan  tingueu el text ben per la mà, graveu-vos en vídeo i envieu-lo a rosafont@escolataxonera.cat o al mail  dels vostres tutors. Els penjarem aquí al bloc i tothom podrà veure quins actors i actrius tan bons tenim a la Taxo. Animeu-vos!

JORDI I EL DRAC

Drac- Puaaaaaajjjjjjj! Una altra vegada gallina, com ahir i com abans d’ahir. Els vilatans d’aquest poble no em porten més que pobres bestioletes. Què no donaria jo per una bona amanida de cogombre o per un gaspatxo ben fresquet!

Jordi- Ja t’he trobat, maleït drac! Acomiada’t de la vida, perquè et faré llesques com si fossis una mortadel·la amb la meva temible espasa!

Drac- Perdoooooona? Qui ets tu?

Jordi- Sóc el cavaller Jordi, el més valent de tot Occident. I tu hauries de tenir-me molta por.

Drac- Ho dius de debò? I per què hauria de tenir por?

Jordi- Perquè sóc el terror de tots els monstres d’aquestes contrades. Els busco, els trobo i els mato. Així de simple.

Drac- Ara ho entenc. No et tinc por perquè jo no sóc un monstre sinó un drac. I ben orgullós que n’estic.

Jordi- Monstre, drac, vampir o fantasma, m’és ben igual. Tots acabeu traspassats per la meva espasa. Sempre surto vencedor! Tu has vingut a aquest poble a buscar teca i estàs acabant amb tot el bestiar. Tothom està arruïnat i ja no queda ni un trist conill per donar-te. Tan greu és la situació  que demà et portaran a la princesa de  primer plat.

Drac- Una princesa? No enteneu res de res. Jo sóc vegetarià per convicció, i ja n’estic tip de cabres i d’ovelles, de pollastres i d’ànecs. Puaaaaaaj! Una princesa! On s’ha vist? Em sembla que per aquestes comarques tothom s’ha begut l’enteniment.

Jordi- Mira, drac, no m’atabalis. La meva obligació, com a digne cavaller, és matar-te, així que no m’ho posis difícil. Posa el coll sobre aquesta pedra i te’l tallaré d’un sol cop molt ben donat. No patiràs gens ni mica. Au, vinga, espavila, que és tard i vol ploure.

Drac- Noi, ara sí que veig que no toques ni quarts ni hores! Per què no poses tu el teu cul i te’l escalivo en un tres i no res? El foc que surt de la meva boca quan em fan emprenyar és a 1400 graus centígrads, així que poca broma.

Jordi- Pe...pe...pepepe... perdoni, senyor drac. No volia ofendre’l, però comprendrà que jo he de fer la meva feina, que és lluitar contra el mal...

Drac- D’això en dius lluitar contra el mal, tros d’ase? Mira, no et rosteixo perquè em sembles divertit i m’has posat de bon humor.

Jordi- No, si us plau, no em rosteixi, que tinc dona i cinc fills, què serà d’ells si jo moro?

Drac- Doncs agafa la teva espasa, torna al poble i digues al rei, a la princesa i a tots els habitants que marxo d’aquí perquè esteu tots com un llum de ganxo. M’han dit que a l’altra banda del riu la gent és molt amable, no té prejudicis i conreen molt bones verdures. Ja us podeu confitar els vostres ànecs, els conills, les cabres i les ovelles. Jo tot ho menjava per compromís, per ser educat, però la veritat és que la carn em fa venir cremor d’estómac.

Jordi- I què faré jo ara? Si no us porto ben mort fins a la plaça de la vila, em quedaré sense feina. Ja li he dit que tinc família... i els meus fills mengen com llimes. Estem abocats a la misèria!

Drac- Doncs mira, cavaller de mig pèl, si no pots guanyar-te la vida matant dracs (que tot sigui dit, em sembla una bestiesa), potser que et dediquis a conrear carxofes. És menys perillós i molt més ecològic. Aquí et quedes, babau!

Adéu!

Fi

Ja tenim el primer video! Felicitats, Nicole, ho has fet molt bé!